DE L’ABORDATGE A LA COMPLICITAT: 38 ANYS D’ONADES I UNA TREVA INESPERADA
Diuen que el mar posa cadascú al seu lloc, i en el nostre cas, ens va posar l’un davant de l’altre durant gairebé quatre dècades. Qui m’ho hauria dit fa uns anys, quan veia al Pimi pel mirall de popa (o ell a mi!), que acabaria formant part de la seva tripulació.
Una vida de rivalitat sana
La nostra història no s’entén sense la competició. Han estat 38 anys de «ganivet a les dents», una cronologia escrita en salnitre i girs de boia ajustats:
- Primer, la intensitat dels 470.
- Després, el pas pels First Class 8.
- I finalment, les batalles amb els J80.
Quan la flota de J80 va anar desapareixent de Barcelona, vaig pensar que el nostre particular duel —i potser la nostra etapa a les regates— havia arribat al seu punt final. Però el destí (i la tossuderia del Javier) tenia altres plans.
El J70: Menys trofeus, més rialles
Quan en Pimi va decidir comprar el J70, una classe que començava a treure el cap amb força al Reial Club Nàutic de Barcelona, es va obrir un nou capítol. Va passar d’armador de l’altre vaixell a ser el meu patró.
Si mirem el palmarès actual no ens enganyarem, els resultats no són per llançar coets. El J70 és tècnica i físicament molt exigent i la flota concentrada al Nàutic no perdona. Però hi ha una victòria que no surt a les classificacions oficials, alliberats de la pressió de guanyar la nostra victòria és poder estar a l’aigua i poder compartir estones acompanyats de bons amics i allunyats de la feina. Després de mitja vida intentant guanyar-nos l’un a l’altre, hem descobert que el millor premi no era la copa, sinó l’excusa per seguir sortint a navegar plegats.
